El PVC (clorur de vinil) és una combinació química de carboni, hidrogen i clor. Els seus components vénen del petroli (43%) i la sal (57%). S'obté per polimerització – reacció en la què dues o més molècules es combinen- del clorur de vinil, la fabricació del qual es realitza a partir de clor i etilè. És un material termoplàstic, és a dir, que a temperatures elevades (140-205ºC) s'estova, podent modelar-lo fàcilment, i quan es refreda recupera la consistència inicial conservant la nova forma.
Els productes fabricats amb PVC obeeixen a elevats patrons de qualitat tècnica, que han motivat usos cada vegada més diferenciats.
La raó de la seva àmplia acceptació per part del mercat es troba principalment en les seves característiques, entre les que destaquen:
- Aïllament tèrmic i acústic major que en d'altres materials.
- Estabilitat dimensional.
- Estabilitat de color.
- Resistència al xoc.
- Resistència als agents atmosfèrics, biològics i químics.
- Autoextingible enfront el foc (no inflamable).
- Aïllant elèctric.
- Reciclable.
Cap altre grup de materials s’ha desenvolupat en tan poc temps i amb tanta força com el de les matèries plàstiques. La indústria dels materials de construcció ja no en pot prescindir.
S’aprofiten les seves propietats d’aïllament, la seva resistència a la corrosió, el seu pes reduït, la seva insensibilitat a la humitat i imputrescibilitat.
Aquestes dues últimes qualitats són particularment importants per a les parts exteriors de les edificacions (i només es poden aconseguir de forma duradora en altre materials desprès d’una impregnació o lacat permanent).
Les matèries plàstiques han fixat noves normes en la tècnica de les finestres. Les contínues millores i un control de qualitat eficient han convertit les finestres de PVC en elements de construcció altament desenvolupats. Han conquerit el mercat perquè ofereixen uns avantatges determinants per a l’elecció del consumidor.